This is the end

All in this life has an end

Guinness & Rugby

Yes, I know, I’m a bit late. Anyway I want to write something about one of the last stages in Dublin.

In my last weekend, one friend of mine, Busquets went to visit Dublin and, as well, to help me with my luggage. (Ryanair lets you bring, only 15Kg).We went to the typical tourist sites in Dublin,… like: Guinness factory www.guinness.com/row_en Dublin Castle and, too the Jameson www.jamesonwhiskey.com where I had an accident with my camera… fuck!,… but now I’ve resolved the problem with my camera, It was just a box’s deformation,. Crazy!

 

That weekend there was an important match of rugby between Ireland vs France, and city center looked like Toulouse www.rugbyrugby.com/tournaments/six_nations/standings/index.phpIt’s a shame, if Ireland had won that match, now they would be the champions.It was a great weekend in Dublin.

Festa divendres – museus diumenge

El divendres estava programada una festa a casa d’uns amics, que al final deixaran els hostels respectius per anar a viure com a persones. Però al final la casa, que estan a punt de llogar, no estava a punt per entrar-hi,… (mes que rés perquè, la cuina i la calefacció no funcionen).

Com es de costum, la festa va ser a casa nostra i entre amics i veïnats vàrem passar una bona estona. El dissabte com era de suposar no hi havia gaire activitat programada,,… tan sols unes creps i una mica de dvd cap el capvespre. El diumenge vaig anar amb els amics eslovacs a fer una visita als museus de Dublín. El que es increïble es que tots els museus són gratuïts,…. i son bastant impressionants, sobretot el de la natura,….. em va deixar al·lucinat,… tenen de tot en un lloc tan petit que pareix que estiguis dintre de l’arca de noe.

Escapada a BCN!

Sí,… la setmana passada (realment fa dues setmanes,… fa temps que no actualitzo el blog) em vaig escapar 3 dies a Barcelona per temes de feina. Al final, i si res no canvia, pareix que començaré a treballar al poble tarragoní de San Carles de la Ràpita com a cap d’obra de l’empresa Dragados,

Vaig partir el dimecres pel matí cap a Barcelona, i per aprofitar el temps, vaig fer un recorregut nostàlgic de la ciutat….. Quins temps aquells, de la pension aribau, del BB+, del pisset de consell de cent, dels clandestinos,….i després d’una cervesseta amb en Busquets (l’unic efectiu solleric que tenim ara a BCN), cap a la pension Maurici e Ines,….. moltes gràcies per acollir-me un altre vegada.

els qui vareu passar una temporada a BCN segur que coneixeu aquests locals

portal de l’angel

ses rambles

i dos edificis que m’agraden molt,.. sobretot l’atic del zara de bcn

i quina temperatura,…realment un hivern extrany!

i aquesta terrassa!

el pisset de consell de cent on hi vaig viure quasi 3 anys

Pel dijous estaven programades les reunions de feina; tan sols va quedar temps, per anar a fer una visita a un amic que ha sigut pare,….enhorabona!

El divendres el vaig ocupar fent les visites pertinents als amics de feina. Primera aturada: Biomèdica, la meva segona casa a BCN (potser, perquè hi vaig passar mes hores que en el pis de consell de cent). Segona aturada: Badalona, a veure en Lluís i en Julito; i com intenten acabar un hotel i un geriàtric amb menys temps del previst. Tercera i darrera l’aeroport de Girona per volar amb Ryanair cap a Dublín altre volta.

Això comença a acabar-se.

despres de les festes

Les festes ja s’han acabat, i sempre queda el regust, de no haver aprofitat el temps, de que tot ha passat massa aviat, o de que m’han faltat coses per explicar; potser si.

Dia 22, divendres, avió cap a Girona, just tocar terra em va envair la sensació de que ja era a casa, i de que estúpidament, seria capaç d’arribar a peu fins a Sóller. Els “bocatas de tortilla” i “chorizo”, i la televisió amb espanyol ajudaven a confirmar la idea, de que ja havia arribat.

A fora, el bon amic Maurici (àlias vintzenzo) m’esperava per anar cap a Barcelona. El trajecte fou insuficient, per intentar explicar-nos les vides; com sempre, rememorant “batallitas”, i reflexionant sobre el futur.

El dissabte dinar amb tots els amics catalans. Pa amb tomàquet i bona companyia : “el paraiso” Quins bons records d’aquells temps per Biomèdica, d’aquelles llargues nits de produccions inacabades, d’aquells moments en que parlàvem de la vida i de com fer-nos milionaris sense treballar tant. Ens va faltar temps,… molt de temps, per explicar-vos coses, i per saber coses de vosaltres. Sincerament estic molt agraït de que vinguéssiu

 

A Palma, a l’aeroport, el meu pare i la meva mare,.. ja feia 3 mesos i mig que no els veia, i ja els enyorava; i pel matí el meu padrí, que creia que, per culpa de la boira, no havia pogut arribar. Em feia molta il·lusió, el fet de retrobar-me amb la família, tan sols vaig trobar a faltar la meva germana, (tot arribarà).

Sóller no canvia, i com diem amb els amics: “Los mismos perros con diferentes collares”. Però m’agrada tornar al Mirall, fer una pomadeta amb en Jordi i en Pere, fer unes cercessetes amb en Felip, sopar amb en Jaume i en Lluís (be aquestes festes els he vist poc), tornar a veure n’Aina i na Sabrina, intentar xerrar angles amb na Nadine, veure en Busquets i na Marga, trobar-me en Xesc, en Pere i en Tolo (a pesar de que no els he vist gaire), anar a Campos a veure en Miquel i na Bel. Si,…. tot segueix igual, i que no es maco això?.

 

Si, definitivament m’agrada tornar a casa; i cada vegada més.

 

 

A la tornada vaig passar per Barcelona i per Biomèdica. Na Hermínia en Joan i en Raul intenten acabar l’inacabable; i desprès de comprovar que l’oficina segueix allà mateix, amb els mateixos arxius, i les mateixes mostres; vàrem fer una visita per l’obra, recordant les batalles amb els industrials i recordant aquell llistat inacabable de repassos. Sort, paciència, i fins aviat.

Res, que ja torno a ser a Dublín, però aquesta vegada serà per una estada curta, per reflexionar sobre el futur, que segur serà molt mes a prop de Sóller, de la terra i de la gent que estimo. Fins aviat!!!

malahide Castle

El castell de la família Talbot, de l’any 1185 fins al 1976. Desprès de veure la foto d’aquest castell a diverses guies turístiques; com a bon turistes que som; vàrem anar dissabte a descobrir que tal era aquest castellet. Feia un dia, inusual per Irlanda; sol i cap núvol a la vista. Per les fotografies pareix un dia de primavera, però realment seguia fent un bon fred,… això pareix que no canvia.

El castell està ubicat a un parc de 1km2,… tot verd, i no es d’estranyar, ja que aquí cada dia plou una mica. El preu de l’entrada ens va dissuadir,… 6€, i vàrem optar per veure les sales a les postals de la tenda de souvenirs, (això sí, vàrem aprofitar per veure gran part del parc).

 

Certament, no vivien malament aquests Talbot, qualsevol voldria una caseta com aquesta,… això si, sense hipotecar-se tota una vida amb “el mejor amigo del hombre” el banc.

Això s’atraca,…. just pensar, que el pròxim cap de setmana ja estaré a Mallorca, se’m dibuixa una rialla a la cara. Crec que, com el mediterrani no i a res.

English, please

This is my first post in English…ok! Please don’t try to search mistakes; there will be, a lot. Now in Dublin I remember when I was in Barcelona and my impossibility to speak in English more than 10 minutes, and as well, when I tried to explain something to Nadine in Soller (sorry Nadine I don’t know exactly the spelling of your name, I hope that it’s correct). I was frustrated!I wished to live in Ireland for a few months, I think, maybe because I was living with flatmates who spoke fluently English, or perhaps, because I had watched too many times Braveheart. 

Now in Dublin, I’ve known a lot of people of different countries, I’ve walked in the typical Irish’s landscape, and I also have drunk authentic Guinness. When you are living in a foreign country all happen quickly and you have the opportunity to find other cultures and to learn more things than English.Eventually, I’m happy … always I’ve tried to get my objectives, and I will have experiences to explain you. I will get souvenirs!!

I would like to dedicate this post to: Ariadna, Fredericke, Leonie, Maresa, Helen, Tani, and Marta. All of them were my last flatmates.

 

 And now, my new flatmates and friends will can to read something in my blog: Helen, Clemence, Patsy, Pierrot, and Lio, Ludovick, Martin, Isaac, Stephano, Phil, David, Marco, Pepe, Christian.I don’t want to forget my friend Lluis; he and his international friends have done that I wished to learn English.Only I can say: thanks!Take care!!    p.d. I have a little parrot and ole!

festes…i sopars d’empreses

Idò sí!. Divendres tots el empleats del supermercat estàvem convidats a un sopar. El sopar va tenir lloc a un hotel al centre,… una sala privada,…i un bon sopar. Amb la panxa plena, era hora de fer unes cerveses, a un pub,…(per descomptat tot era gratis). Es increïble, però no varen escatimar amb despeses; no deixaven que tinguessis el tassó buit, quan veien que s’acaba el teu beure, compareixen amb un altre. En total i fent una mica de memòria (costa desprès de 6 guinness), érem : 5 xineses (vaig quedar al·lucinat del que poden arribar a beure les xineses), 1 lituana, 1 brasiler, 2 franceses, 1 eslovaca, 2 polaques, i 1 polac, i 4 irlandesos,…. diversitat cultural,…i cada un, amb una historia i circumstancies totalment diferents.

El dissabte vàrem optar per fer una mica de visita cultural per Dublín amb l’amic Martin. Intentarem veure el Phoenix Park,.. però tan sols vérem el començament,… feia massa fred, i a les 16:30 ja feia fosca.

Desprès de passar pel seu pis i fer un Cola Cao calent, anàrem a ca meva,… on hi havia una festa programada.

El diumenge com podeu imaginar, tocava fer una mica de sofà, mirar la TV, i no fe res mes,… ja feia temps que no disfrutava, de no fer res.

1er convidat

El primer convidat que ha vingut a veurem, a estat en Xesc,…. de Delft cap a Dublín. El divendres sopar al Irish Institute Film i desprès, cap a les cerveseries que conec,….el Mess on hi havia un actuació en directe de musica punk ,…. el Pradva d’estil soviètic ,… i al Chec inn un pub de gent de la rep txeca.

El dissabte visita guiada a Dublín,…. bé, guiada per jo. Aquí van unes quantes fotos, entre d’altres la biblioteca de Triniti College on i guarden el llibre mes antic,…

 

 

 El diumenge excursió amb n´Helen (la companya de pis),… en Xesc, en Martin, i els incondicionals Patrick i Roman. Desprès d’estar tot el dissabte vespre per decidir on anar,… vàrem optar per anar a fer el camí Bray-Greystone. Em vaig adonar, que mica en mica, ja he visitat els llocs mes pròxims del paisatge dublines, ja que totes les opcions que es varen proposar, ja les havia fet.

Vàrem començar una mica tard,… i per acabar-ho de rematar,. el DART no funcionava,…(ens digueren que els dies de molt de vent, el DART no circula,.. podria ser massa perillós, ja que va per la costa).

Aconseguirem arribar a Bray amb bus, comprarem una mica de menjar,… entre d’altres, dos pollastres rostits, i començarem a caminar. El dia estava acompanyat de vent,… i a mig camí l’aigua ens agafa,…raó per la qual no ens aturarem a menjar pel camí. Després d’acabar banyats arribarem a Greystone,.. cercant el centre, per fer un cafeto calent a qualque pub.

La tornada amb Bus,.. i directes cap a casa,… posarem la xemeneia,.. i tots davant, encenguérem el forn, i ficarem els pollastres,.. (potser eren els pollastres mes excursionistes del mon),… i tots a sopar,… calentets a casa, si està molt bé.

El dilluns vespre, em vaig despedir d’en Xesc, amb una visita a les quatre coses pendents que ens quedaven a Dublín com es; musica tradicional (tinc un vídeo d’en Xesc ballant,…. buah!), fotos del Temple Bar i el Castell de Dublín.

 

Ja sabeu!…. pel qui vulgui venir a Dublín,…. aquí tenim el menjador condicionat pels convidats.

howth

Howth es un península al nord de Dublín,… i com no, per seguir amb la idea de conèixer una mica aquesta terra, vàrem anar amb en Martin (un amic eslovac), a fer una excursioneta.

 

Arribas amb el DART a un port petitet, amb el seu far, i com no, amb les seves barques de pescadors,…..no se que pesquen, perquè de peix, no en trobes a Dublín.

Costejant hi ha un camí que va per sobre la cresta de les muntanyes,.. hi ha el típic paisatge d’aquesta zona,… sense gaire vegetació però tot verd.

Per no variar, el dia va estar acompanyat de vent, i una mica de núvols.,… ah ! i fred.